//Comunitats literàries: el poder de la paraula més enllà dels llibres

Comunitats literàries: el poder de la paraula més enllà dels llibres

Organitza: La Carbonera



ALTRES ESDEVENIMENTS

En vigílies d’una jornada dedicada a la literatura escrita i a l’admiració pels escriptors i escriptores més reconeguts reivindiquem aquest art més enllà dels productes i de les personalitzacions. La literatura també és una eina per a la transformació social que genera comunitat, autoconeixement i pensament crític.

Així la conceben llibreries cooperatives com La Carbonera, situada al barri del Poble Sec de Barcelona, que va néixer amb l’objectiu principal de fomentar la lectura però també de fer “que aquesta lectura provoqui alguna cosa”. Les llibreteres, Mar Redondo i Carlota Freixenet, han sumat a aquests objectius el valor del feminisme entès com posar la vida al centre i els han transportat uns quants carrers fins al Centre Cultural Albareda, on imparteixen el curs ‘Feminisme per fascicles: lectures feministes per sobreviure al segle XXI’, que ha exhaurit places per a l’edició actual.

Un debat amb continuïtat perquè les participants, la majoria dones d’entre 25 i 40 anys, han seguit quedant i compartint lectures més enllà de la formació. “S’ha creat una comunitat al barri i és probable que segueixi passant perquè estem posant en contacte persones interessades en la lectura amb perspectiva de gènere”, comenten.

La poesia és un gènere literari que s’entén tradicionalment com la síntesi de la bellesa i, per tant, de les emocions. També com una forma per dir la realitat d’altres maneres no tant narratives o figuratives, i en conseqüència, una altra manera d’entendre el món. El Grup d’Amics de la Poesia de la llibreria cooperativa Els Nou Rals, de Viladecans, està integrat per una desensa de persones amb edats que van dels 30 als 80 anys, algunes de les quals també escriuen.

Una altra cooperativa que fa servir la poesia per crear pensament crític és VerSembrant, una escola popular itinerant que fa tallers de rap amb joves per treballar qüestions lingüístiques i temàtiques com el racisme, el sexisme o la memòria històrica. Un dels seus objectius és incloure el rap dins la categoria de la poesia, que es reserva sovint als llibres publicats. Per a un dels educadors, el músic Pau Llonch, és una manera de treballar la creativitat i les emocions, amb poca presència en el sistema educatiu: “La millor manera de llegir-nos és escriure’ns”.

L’oralitat i la conversa també són literatura i, al final, són aquestes les històries que conformen les nostres vides i no les que escriuen els escriptors i les escriptores professionals. L’artista visual Irene Pérez parteix de textos i altres materials (fils, sons, exercicis d’escriptura i de dibuix) per treballar el relat tenint en compte qui i com el configura i quines normalitats s’hi assenten. Ho fa al taller ‘Destruir la norma(lidad) contando historia(s)’, a la llibrera Synusia de Terrassa.

La idea neix del seu projecte ‘Llavors de resistència’, que parteix de la relació no adultocèntrica amb la seva filla, que la va portar a repensar el llenguatge, sumada a la suposada tornada a la normalitat postpandèmica. Pérez vol esdevenir, però, una participant més d’aquest espai format per mitja desena de persones. La proposta és trencadora ja des del format, perquè vol estructurar l’espai col·lectivament per “destruir la idea que les coses només es poden fer d’una manera”.


Des del Dilluns 19 de abril de 2021
Seguiment online
Fins al Dilluns 31 de maig de 2021