//Manifest Xarxa d’Economia Solidària davant crisi del coronavirus

Manifest Xarxa d’Economia Solidària davant crisi del coronavirus

Organitza: XES


ALTRES ESDEVENIMENTS

El coronavirus no cau del cel, sinó del capitalisme

La Comissió Permanent de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), assumint humilment la responsabilitat que ens atorguen les més de tres-centes entitats i centenars de persones que en són sòcies, volem traslladar a la ciutadania algunes reflexions que ens fem sobre la crisi derivada de la pandèmia de la Covid-19.

Ni la causa última del coronavirus ni la manera d’afrontar-lo són alienes al sistema patriarcal capitalista i productivista que patim.

Des de fa dècades, la destrucció de milions d’hectàrees on viuen moltes espècies animals que havien arribat a un cert equilibri amb els virus i bacteris (una destrucció provocada per la desforestació i la urbanització) està obligant molts d’aquests animals a migrar i instal·lar-se a prop dels humans, la qual cosa multiplica les probabilitats que microbis, que per a aquestes espècies són benignes, passin a les persones i mutin en patògens.

De la mateixa manera, l’augment de la temperatura global provocada per les cada cop més elevades concentracions de CO2 multiplica les poblacions de mosquits i, amb ells, la transmissió de malalties com el dengue, que ja està començant a arribar a Europa. Així mateix, les condicions d’amuntegament i barreja d’espècies causades per la ramaderia industrial facilita la circulació de microbis d’unes espècies a les altres. Tot fa pensar que nous virus com el SARS, el VIH, l’èbola i, ara, el Covid-19, tenen l’origen en aquestes diverses circumstàncies. Algú es pensava que la destrucció de la naturalesa ens sortiria de franc?

Si aquesta sembla ser la causa del Covid-19, que enfonsa les arrels en un sistema i en una forma de vida injustes i insostenibles, la manera d’afrontar la pandèmia també mostren la mateixa marca de fàbrica.

La patronal catalana demana flexibilitat per fer acomiadaments; hi ha empreses que especulen amb mascaretes i tests del virus; la sanitat privada, que obté una part important dels seus recursos de las finances públiques, no acull persones infectades, mentre que la sanitat pública, després d’anys de retallades, no té prou recursos per atendre-les… En aquest sentit, cal augmentar immediatament la dotació de recursos per a la sanitat pública i obligar la sanitat privada a posar-se també al servei de la resolució d’aquesta crisi.

Ens preocupen també algunes actituds insolidàries i, fins i tot racistes, que comencen a aflorar entre nosaltres: l’acaparament injustificat d’aliments, les mirades desaprovadores cap a qui estossega o esternuda al transport públic, algunes mostres de recel cap a la població xinesa… I que aquesta nova crisi de cures acabi recaient una vegada més sobre l’esquena de les dones, així com que tots els sectors populars, si no ho evitem, acabem pagant la nova crisi econòmica que s’està congriant.

D’altra banda, la impossibilitat d’aturar la progressió de la malaltia, la imparable rapidesa amb què s’estén i la crisi sanitària i econòmica que provoca ens haurien de fer adonar de la fragilitat de la vida i la necessitat imperativa de cuidar-la, així com de la perillositat de mantenir un sistema econòmic globalitzat, basat en la divisió internacional del treball i les cadenes globals de subministrament, que ens fan summament dependents i vulnerables.

En definitiva, aquesta crisi constitueix l’enèsima mostra que aquest sistema econòmic no ens porta enlloc més que al col·lapse de la vida. Almenys d’una vida digna de ser viscuda.


Des del Dilluns 23 de març de 2020
Seguiment online
Fins al Divendres 30 de abril de 2021